· 

Clafoutis de cireres

 

 

Ha començat la temporada de cireres! És curiós, perquè tot i que tenim una gran varietat de fruites al nostre territori, si n'hagués de triar alguna de preferida, sens dubte la cirera estaria al meu top 3.

 

No obstant, aquests últims dies fent memòria, m'he adonat que no he fet mai cap dolç amb elles. Suposo que deu ser pel fet que la temporada és tan curta, que quan n'ets conscient, ja no n'hi ha, com aquell qui diu!


Així que aquest any, m'he proposat fer les més famoses, com aquesta d'avui.

 

El clafoutis, com es pot veure pel seu nom, té origen francès, concretament a Limoges, a la regió de Nova Aquitania, al sud-oest del país.  El nom del plat, ve del verb “clafir”, que en occità (la llengua que es parlava a la zona, el segle XIX) significa "farcir", en aquest cas, de cireres. Al ser uns postres fets amb ingredients molt senzills i a l’abast de tothom, de seguida es va fer famós i es va estendre per tota França. Actualment és conegut arreu del món.

 

Jo, per seguir la recepta francesa, he volgut agafar la d'un xef pastisser francès de renom mundial, com és en Pierre Hermé. Si us soc sincera, fa uns anys, no sabia qui era, però quan vam anar de viatge de noces, a un país que havia estat una colònia francesa, va resultar que casualment a l'hotel on ens allotjàvem, feien un "festival culinaire" on el Sr. Hermé hi feia de jurat i vaig passar de no saber qui era a veure'l en directe. Des de llavors admiro molt la seva feina!

 

 

 

 Ingredients (per 4 persones):

- 65 gr. de sucre blanc

- 80 gr. de farina de blat

- 2 ous M

- 200 ml. de llet sencera

- 1 pessic de sal

- 350 gr. de cireres (ben madures)

 

Preparació:

- Posem a escalfar el forn a 180 ºC.

- En un bol barregem el sucre amb la farina i la sal.

- Seguidament afegim els ous i remenem enèrgicament amb un batedor manual, per tal que no hi quedin grumolls.

- Després afegim la llet a poc a poc, tot remenant perquè s'integri bé.

- Aboquem la barreja en un motlle gran o en motlles individuals, com he fet jo, prèviament untats amb mantega i hi anem posant les cireres a sobre, amb cura, amb pinyol o sense, com preferiu. La recepta original, porta les cireres senceres amb pinyol, però jo he preferit posar-les sense, perquè fa de més bon menjar, trobo.

- Finalment ho enfornem uns 35-40 minuts, fins que estigui una mica ros per sobre.

- Es pot consumir tebi o fred de la nevera i abans de servir us recomano empolsar-hi una mica de sucre llustre per sobre.

 

 

Fàcil i bo. No es pot demanar més!:)

 

Escribir comentario

Comentarios: 0