· 

Euskadi, Cantàbria i Astúries (Part 2 de 2)

DIA 4

 Aquell dia havia reservat un curs de cuina italiana de Nadal (segona experiència) a la preciosa casa rural de Federeca&Co (podeu veure a la seva web, tots els cursos que fa durant l’any) al poble de Novales, molt aprop de Santillana del Mar, a Cantàbria.

El curs dura tot el dia (tot i que també n’hi ha de varis dies), i es cuinen tres plats (primer, segon i postres) escollits pels alumnes, entre tres o quatre propostes de cada, segons la temàtica que sigui el curs. En el meu cas, vam cuinar “Cappelleti in brodo”, “Porcetta ripiena” amb scamorza, speck i col kale, acompanyada de polenta i “Tiramisú de castanyes”.

 

Haig de dir que vaig passar un dia inoblidable, les companyes no podien ser més maques, vam riure moltíssim. La Federica, la professora, és un pou d’energia positiva i el menjar era de molt bona qualitat i ens va quedar deliciós. Al migdia vam fer un aperitiu que ens van preparar els de la casa i al vespre, vam sopar el que havíem cuinat.

 

Perquè us feu una idea de com de bé hi vaig estar, vaig entrar a les 10 del matí i vaig sortir a les 11 de la nit!;)

 

Us ensenyo unes fotos, que vaig fer del que vam cuinar, amb el mòbil, perquè el fotògraf no hi era. M’haureu de disculpar, per la seva qualitat!

En Josep, per la seva part, es va passar el dia fent també el que més li agrada; fotografiar!

 

Sens dubte, quan torni a tenir l’ocasió, repetiré experiència, fent algun altre curs dels que ofereix i ho recomano a tothom que li agradi la cuina, en especial la italiana.

 

 

DIA 5

Aquell dia, que era el del meu aniversari, vam visitar Cabezón de la Sal, un poble molt aprop de Novales i ens vam posar en ruta cap a Gijón. Aquell dia no vam dinar, perquè el dia anterior havíem menjat molt i perquè en reservàvem per berenar a la pastisseria Aliter Dulcia (tercera experiència) a la qual segueixo per Instagram des de fa molt de temps i m’encanten les receptes que fa.

 

Tot el que vam provar ens va encantar, però jo sobretot us recomano, que si hi aneu pels volts de Nadal, proveu la Cheesecake de torró de Xixona, que és espectacular de bona!

 

A la foto de sota, em podeu veure gaudint d'un bon berenar, al seu local.

També vaig aprofitar per portar el llibre que l’Isabel havia publicat un parell de mesos abans i que me’l pogués dedicar.

Aquella nit vam sopar a un restaurant italià que teníem aprop de l’hotel, es diu la Divina Commedia, on vam menjar uns Gnocchi alla Sorrentina deliciosos. Tot un descobriment!

 

 

DIA 6

L’endemà al matí, vam tornar a anar a esmorzar a Aliter Dulcia (ens havíem quedat amb ganes de provar més pastissos😉).

 

Per dinar, buscàvem un lloc on fèssin bon menjar típic de la zona, així que li vam demanar consell a la Isabel d’Aliter Dulcia i ens va recomanar un restaurant, en un poblet aprop de Gijón, que com fèiem la ruta en cotxe, no va tenir problema per acostar-nos-hi.

 

El restaurant es diu Bar Camacho i es troba a la localitat de Anieves, a uns 20 km de Gijón i no exagero quan dic que és parada obligatòria si us trobeu per la zona. És d’aquells llocs que quan els veus des de fora, no conviden a entrar, apart que el poble té molt pocs habitants i és força desangelat. Però un cop a dins, t’adones que està tot decorat amb molt de gust i amor. Els propietaris són encantadors, ens van dir que havien viscut una època a Girona i el menjar no pot ser més bo. Es nota que està fet amb passió. Això si, aneu-hi amb gana, perquè les racions són molt abundants. El preu, en relació amb el que menges, és més que assequible.

Nosaltres vam trobar taula de casualitat, perquè va trucar al restaurant la Isabel directament i  com tenien una reserva molt seguida a la nostra, vam fer els cafès a fora i ens els va regalar per les molèsties. Una passada d’amables. Tornarem segur!

 

A continuació us mostro el que vam menjar: Els callos asturians amb les tres P (pequeños, picantes y pegajosos), la fabada asturiana, cebes farcides de bonítol (especialitat de la casa) i de postre, arròs amb llet (amb les espelmes a sobre, per celebrar el meu aniversari) i tarta de frixuelos (creps farcides de crema).

 

DIA 7

Ens vam posar en ruta per tornar cap a casa, que ens esperaven “només” uns 1.000 km de camí!

 

Espero que us hagi agradat aquesta ruta gastronòmica, us doni idees pels vostres futurs viatges i ho podeu gaudir tant, com ho vam fer nosaltres.

 

A viatjar!;)

Escribir comentario

Comentarios: 0