· 

Florència (o Firenze)

Ja tenim aquí la segona ruta gastronòmica del bloc! Tot i que aquesta és més curta que l’anterior, una escapada de dos dies i mig, per nosaltres va ser molt intensa, per cinc motius principals i no necessàriament en aquest ordre:

 

1. Perquè li vaig regalar a en Josep pel nostre 3r. aniversari de casats.

2. Perquè ell no hi havia estat mai.

3. Perquè Florència és una ciutat amb una cultura i una història aclaparadores.

4. Perquè és el primer any que estudio italià i em feia il·lusió practicar sobre el terreny.

5. Perquè Itàlia és, sens dubte, una de les “meques” dels amants de la gastronomia, com nosaltres.

 

Com ja vaig comentar en el post de la ruta anterior, només comento els llocs relacionats amb menjar i on hem menjat de Florència, perquè tingueu una referència, si algun dia visiteu la ciutat. Els llocs que visitar els podeu trobar en els múltiples blocs de viatge que hi ha, tot i que si us fa gràcia saber el que vam visitar i on ens vam allotjar, us ho respondré amb molt de gust.

 

Comencem amb el periple...

 

 

DIA 1

Un cop vam haver deixat les maletes a l’hotel, ja era quasi bé l’hora de dinar, així que, vam decidir anar al “mercato centrale” a visitar parades d’alimentació i com sabíem que al pis de dalt hi havia restaurants, quan la gana ens va apretar, vam buscar un restaurant, dels molts que hi havia, per dinar.

 

A les fotos de sota, podeu veure unes quantes parades del mercat, el formatge parmesà per degustar i a mi, molt feliç amb el "guanciale", que és l'autèntica cansalada que es fa servir per fer la salsa carbonara.

Ens va sorprendre molt, la quantitat de carn que consumeixen els florentins i com a conseqüència, la nombrosa quantitat de botigues i parades amb articles de pell que hi ha per tot el centre. Un dels plats més típics de carn és la “bistecca alla fiorentina”, que és el que es va demanar en Josep al restaurant del “mercato centrale” que vam anar. Jo en canvi, vaig demanar “pappardelle al ragú”, que vindrien a ser com uns espaguetis molt més amples, amb el que nosaltres diem bolonyesa de carn.

 

Ens va encantar el menjar, tot i que ens vam oblidar de fer fotos, perquè després d’haver-nos aixecat a les 5 del matí i tots els desplaçaments, estàvem desmaiats de gana i ho vam devorar!

 

A la següent foto, em podeu veure, observant el majestuós Duomo de la ciutat.

Per berenar, vam voler provar la famosa “gelateria dei Neri” (Itàlia entre moltes altres coses, és famosa pels seus gelats) i haig de dir que va superar les nostres expectatives, tan és així, que el dia següent hi vam tornar. Els gelats eren cremosíssims i hi havia tanta varietat i sabors nous que no havíem provat mai, que es feia molt difícil escollir-ne només tres. Jo necessitaria un mes de tast diari, per escollir el meu sabor preferit, i tot i així no se si me’n sortiria!

Per sopar, vam anar a “l’Osteria All’Antico Vinaio” un lloc molt concorregut, amb més locals que turistes, on la gent s’aglomera a l’entrada, fent cua per entrar, abans que obrin el restaurant. Nosaltres no teníem reserva, però vam tenir sort i tenien una taula lliure per dues persones.

 

En Josep va demanar un plat que ens pensàvem que era de carn de cérvol i després vam descobrir que era cervell arrebossat! (És el que té fer primer d’italià, que em falta molt de vocabulari, encara) Una mica estrany, però a ell li va agradar molt. Jo en canvi, vaig demanar uns “spaghetti con carciofi, acciughe e limone” (espaguetis amb carxofes, anxoves i llimona) molt bons. Si, si...pensareu, pasta per dinar i per sopar? Però és que era a Itàlia i havia d’aprofitar!:P

 

El millor del restaurant eren sens dubte, els postres. En Josep va demanar un “ferrero rocher” gegant, ja us deveu imaginar de què era, i jo un tiramisú versionat a la “fiorentina” amb cantucci (una espècie de carquinyolis típics de Florència) en lloc de savoiardi i vin santo (també típic de florència) en lloc d’amaretto. Podeu veure les fotos als “stories destacats” del meu perfil d’instagram.

 

 

DIA 2

Ens vam aixecar molt aviat, per fotografiar el Duomo sense aglomeracions i vam esmorzar en una cafeteria-pastisseria del centre, el típic capuccino italià i un “cornetto” (croissant).

Vam fer parada per dinar a la Salumeria Verdi, un lloc molt recomanable per menjar ràpid, tan per qualitat com per preu, que havia vist recomanat al bloc de “Callejeros Viajeros”. Es tracta d’un lloc on fan entrepans de foccacia al moment, però tu tries els ingredients de dintre, que estan exposats en un mostrador. Molt bo, la veritat. Aquesta vegada si que vam fer foto i ho vam acompanyar amb una “birra Amoretti”.

Els postres els vam fer a la Gelateria dei Neri i ens vam menjar el gelat a sobre el pont, mirant el Ponte Vecchio. Un moment per recordar, sens dubte!

El sopar del segon dia, és el que més ens va decepcionar del viatge, per ser sincers. Estàvem tan cansats de caminar durant tot el dia, que vam entrar al primer lloc que vam trobar, sense mirar massa. No vam menjar malament, en relació amb el preu, tot s’ha de dir, però hauria preferit algun altre lloc com el de la nit anterior, per exemple. El nom del restaurant ja l’he oblidat, però tampoc mereix ser recordat.

 

Abans d'anar a sopar, però, vam anar a veure la fantàstica posta de Sol i panoramica de la ciutat a la "piazzale Michelangelo" (com podeu veure, no estavem sols, precisament!).

 

 

DIA 3

Era el dia de tornar cap a casa i com teníem el vol de tornada des de Pisa, vam decidir marxar aviat de Florència, per poder veure “la torre pendente” o com es coneix mundialment, “la torre de Pisa”, no sense abans, esmorzar un capucciono i un “cannolo siciliano” boníssim, en una pastisseria siciliana que hi havia aprop de l’hotel.

I aquesta ha estat la nostra experiència gastronòmica. Esperem poder tornar a visitar algun altre indret d’aquest “bel paese” que ens va deixar enamorats.

 

 

 Arrivederci!

 

Escribir comentario

Comentarios: 0