· 

Peres al vi

 

A casa meva, sempre ha sigut tradició que el dia de Nadal, la meva avia faci "peres al vi" per postres. A mi personalment, m'encanten i sempre que puc, encara que no sigui Nadal, li demano que en faci.


La tradició de fer aquesta recepta a la família, és molt antiga. Ella m'ha explicat que quan era petita, la seva avia ja feia "peres al vi" durant les festes de Nadal (suposo que perquè conté ingredients que eren fàcils de trobar en l'època de la post-guerra). És d'aquelles receptes que han anat passant de pares a fills i com us podeu imaginar, em fa molta il·lusió que hagi arribat fins a mi i poder-la compartir amb vosaltres.

 

Com veureu a continuació, la recepta no té les mesures exactes de la pastisseria professional, sinó que segueix les mesures aproximades que fan servir les avies (una cullerada, un polsim, mig pot, etc.) amb molt d'amor i sempre els hi surt bé!

 

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta recepta, però no m'acabava de decidir, primera perquè em pensava que era molt més difícil de fer i segona perquè, tot s'ha de dir, la meva avia les fa molt bones i quan algú fa alguna cosa molt bé i en pots gaudir, aparques força la idea de fer-ne la teva pròpia versió. Tot i així, trobo que me'n he sortit força bé!

 

Vaig pensar en fer-li un homenatge, per haver-me revelat la recepta i vaig decidir fer un pas més, fer-ne un pastís deliciós, que haurem d'esperar per veure'l, a la propera entrada del bloc, la setmana vinent.

 

Ingredients:

- 4 peres no gaire madures (de la varietat "blanquilla", que les "conference" diu que són farinoses)

- 8 cullerades soperes de sucre blanc

- vi negre fins que cobreixin les peres (en el meu cas en vaig necessitar entre 500 i 600 ml.)

- 4 claus d'olor

- 1 branca de canyella

- Mig pot de confitura de gerds

 

Preparació:

- Primer de tot pelem les peres, deixant-los-hi el peduncle (cua) que així queda més bé, un cop són fetes.

- Les posem en un cassó d'un litre de capacitat, aproximadament i les cobrim amb el vi negre.

- Hi afegim el sucre, la canyella i els claus d'olor i ho posem tot a bullir.

- Un cop ha arrencat el bull, baixem el foc i les deixem coure a foc baix (sinó s'evaporaria el vi i és just el que no volem) fins que estiguin prou tendres com perquè al punxar-les amb un ganivet, es desenganxin i caiguin al cassó.

- Quan les peres siguin cuites, les retirarem del cassó amb cura i les posarem en un plat.

- Tot seguit, afegirem la confitura de gerds al cassó i la remenarem bé, perquè s'integri amb el vi i ho deixarem reduir una mica a foc baix.

- Finalment, emplatarem les peres que teníem reservades i els hi abocarem el "coulis" (com li diu la meva avia) per sobre, just abans de servir.

 

 

I Beth aquí, la recepta d'avui! Fàcil, oi? Espero que la gaudiu.

 

Escribir comentario

Comentarios: 0